2.

L'any 1992, William E. Rees, professor d'ecologia de poblacions a la Universitat de la Colúmbia Britànica, al Canadà, juntament amb Mathis Wackernagel, l'actual director executiu de Global Footprint Network, van proposar el terme de la petjada ecològica. Un terme, expressat en hectàrees, que es necessita principalment per:

· Seguir produint l'aliment i els béns que utilitzem.

· Absorbir els residus que generem.

· Generar l'energia que consumim.

· Proveir d'espai per als habitatges i les infraestructures de comunicació.

També cal dir que és una manera de calcular l'àrea de sòl que necessita cada persona per a:

· Obtenir tots els recursos que consumeix (aigua, energia, aliments...)

· Assimilar els residus que genera (brossa, emissions de CO2...)

Per tant és evident que la petjada ecològica depèn de l'estil de vida de les persones, de la societat en què viuen, de la civilització en la qual s'integren. 

Per altra part, cal dir que el nostre planeta té una superfície de 510 milions de quilòmetres quadrats (51.000 milions d'hectàrees), de les quals només una quarta part és realment productiva per a l'ús humà: entre 11.000-12.000 milions d'hectàrees. Per tant, si repartim entre tots la part de terra i aigua de la superfície que és productiva, obtenim la parcel·la que correspon a cada persona: aproximadament 1,7 hectàrees per individu.

Consum de recursos amb relació a la mitjana mundial

Avui en dia, als països desenvolupats hi ha un consum d'energia més elevat que els altres, ja que aquests tenen un alt consum en el cas del petroli, el qual, normalment prové dels països que en són més productors, gràcies a les seves grans reserves que tenen.